Escola de
l'Espectador
3a Edició (Memorial Jaume
Melendres)
Curs
sobre les arts escèniques
TEATRE ITALIÀ
Un referent indispensable del gran teatre
d’Occident.
6, 13 i 20 de Febrer de 2010
Institut del
Teatre, Teatre Romea i Biblioteca de Catalunya
Dossier de la 3a edició de l'Escola de
l'espectador
Data límit d'inscripcions dilluns dia 25 de gener
--------------------------------------
De l'11 de febrer al 14 de març de 2010
Retorn a
Andratx
de Baltasar
Porcel
Intèrprets Enric Majó, Aina Frau, Joan
Fullana i Jaume Pla
Direcció Hermann
Bonnín
Producció Brossa Espai Escènic i
Teatre Principal de Palma de Mallorca. Amb la col·laboració
de l'Auditori de Sant Cugat i del Govern
Balear
L’obra de Baltasar Porcel se
centra substancialment en la recuperació de les pròpies arrels, les més
immediates, a partir del paisatge i la gent.
Aquest procés de recuperació gira
a l’entorn d’Andratx, la vila natal de l’autor que, per la potència de la seva
obra, adquirirà categoria de mite. De mite d’abast universal que parla de
l’home, de les seves pors, de les seves forces i grandeses i, també, de les
seves misèries. Un Andratx real i imaginari, líric i violent. I, per damunt de
tot, sensual.
A Retorn a Andratx
apareix l’engany i la grandesa del mite. La recerca de l’aventura. El món rural.
El mar. Amb ironia i patetisme, inferns i meravelles, complexitat i misteris.
Vitalitat i mort, sensualitat i violència, quotidianitat i
tremendisme.
A Retorn a Andratx, des
d’una mena de boira imprecisa, de realitat desenfocada, de poesia, hi apareix
una societat i un paisatge. Des de la memòria. Com el “Macondo” colombià de
Gabriel Garcia-Márquez, o com el “Bearn” mallorquí de Llorenç Villalonga,
l'autor que va exaltar des dels seus inicis l'obra literària i dramàtica de
Porcel.
A Retorn a Andratx, un
conjunt de personatges inquietants i fantàstics, èpics i estrafolaris, còmics i
tràgics, però tanmateix presències fantasmals i fugaces d'un passat que es
projecta en present, tramaran l'espectacle. Un passat, el seu, no massa llunyà,
tal vegada proper, potser contemporani encara. Com a Difunts sota els ametllers
en flor, unes presències fortes i tanmateix gairebé absents, ens predisposen a
recórrer tres moments de l'illa de Mallorca. D'Andratx. D'una mediterrània
d'arrels clàssiques i hel·lèniques, paganes i
animistes.
